Moltes són les peces de roba i accessoris confeccionades en cotó amb destinació a la publicitat i personalització. Les darreres tendències disparen la utilització cada cop més del cotó orgànic i el cotó reciclat. Quina diferència hi ha entre ells? Quins processos segueixen? La utilització daquest article és compatible amb els ODS? . Anem a llançar una mica de llum sobre el cotó.

La paraula cotó significa teixit fi. És un teixit d'origen natural constituït en un 94% per cel·lulosa i un cop tractat acaba sent el 99%. Es remunta a l'antiguitat d'origen indi. El cotó és la fibra natural més important que es produeix al món, el seu enlairament va començar al segle XIX amb el procés d'industrialització i avui dia encara representa gairebé la meitat del consum mundial de fibres tèxtils.

Les característiques i propietats del cotó el fan ser un dels cultius més estesos i demandats per la societat per les següents característiques:

• Transpirabilitat : pel seu origen natural, permet que l'aire flueixi lliurement.
• Absorbència : és capaç d'absorbir fins a 27 vegades el seu pes en aigua. idal per a la confecció de tovalloles, draps, etc,...
• Hipoalergènic : dermatològicament testat. Per això és el teixit més recomanat per a peces que vagin enganxats al cos com camises, samarretes, pols, dessuadores, etc,...
• Suavitat : tacte suau i agradable. La peça preferida per dormir.
• Durabilitat : són peces molt resistents.
• Encongiment i arrugat : té molt poca elasticitat i tendeix a encongir i arrugar-se, encara que en els darrers temps té tractaments per evitar això.

La qualitat del cotó ve determinada per la precedència i per la longitud de la fibra:

• Cotó de fibra curta o cotó indi
• Cotó de fibra mitjana o cotó americà
• Cotó de fibra llarga o cotó egipci, aquest darrer de més qualitat

Hi ha diverses fases en la confecció de teles de cotó partint del fil:

• Fase 1: " pentejat " que serveix per eliminar qualsevol impuresa perquè la peça confeccionada no es deformi.
• Fase 2: teixir el fil. Aquí és on es determina el "punt de cotó", hi ha diverses formes de teixir el fil depenent del gruix, elasticitat, homogeneïtat. Seran l' ordit i la trama les responsables de donar un aspecte o un altre al teixit (Interlock, jersei, canalé, jacquard, etc. amb les diferents variants). Es determina entre d'altres la seva densitat per m2.
• Fase 3: Un cop teixit cal preparar el teixit per al seu procés de “ blanquejat ”. Quan el fil surt del teler el color és cru amb certs malnoms de color tabac. És el que coneixem com a "cotó cru" amb aquesta tela es confecciona tots els productes en linea nature , és a dir, no entra a la línia de tint.

• Fase 4: " Tint " aquí es poden utilitzar tints ecològics o químics i sintètics. Un cop tenyit es fa l'anti-pelling amb què es torna a depurar el teixit.
• Fase 5: " Estimar " el teixit on es tracta per minimitzar l'aspror i proporcionar suavitat.

COTÓ ORGÀNIC

El cotó orgànic és igual al cotó amb la diferència que es cultiva naturalment sense l'ús de pesticides, herbicides, fertilitzants o qualsevol altre químic. Per saber amb certesa que el cotó és realment orgànic, els fabricants passen per una verificació exhaustiva de la cadena de subministrament per part de tercers i només es pot comercialitzar cotó certificat (exemple per GOTS ).

El nombre de granges de cotó orgànic està augmentant ràpidament, però, encara representa una part molt petita de la producció total de cotó a tot el món. El cultiu d'aquest cotó preserva la biodiversitat, els cicles biològics i el benestar del sòl .

Això no obstant, aquest cultiu tant el cotó convencional són processos de collita intensius en l'ús de l'aigua i energia, és a dir, segons les tècniques emprades són necessaris entre 5.000 i 10.000 litres d'aigua per produir un quilo de cotó. Després de l'arròs i el blat, seguit del blat de moro, fruites i verdures. El cultiu de cotó necessita 120 dies de reg seguit dun període sec amb molta llum.

COTÓ RECICLAT

El cotó reciclat: és la reconversió del teixit de cotó en fibres que es poden utilitzar en nous productes tèxtils, també se'l coneix com a cotó recuperat o regenerat. Hi ha dues fonts.

• Preconsumidor : restes de filats i teixit rebutjat en el procés de tall i confecció industrial. D'aquest procés en ve la major quantitat de cotó reciclat.
• Post-consumidor : provinent de peces usades pel consumir. La menor quantitat prové d'aquí, a causa de la difícil classificació, accessoris existents, etc,...